Història de la taula

Segle XIX (més concretament 1808) Dalton recordant les idees de Demòcrit proposa una teoria atòmica en què cada element format per àtoms té una estructura i pes concret. També dona una primera nomenclatura dels elements.
Aquest canvi també va ser possible gràcies a diferents científics com Lavosier (formulació dels compostos finals s. XVIII), Avogadro i Cannizaro (determinació dels pesos dels àtoms fins mitjans dels segle XIX).
En el 1829, Döbereiner observa que alguns elements tenen un ordre. Per exemple el calci, l’estronci i el bari tenen una composició similar igual que la seva estructura (Triades de Döbereiner).
Newlands en el 1864 ordena els diferents elements segons el seu pes atòmic agrupant-los de grups de vuit (Anomenades Octaves de Newlands). Però aquesta estructura no es complia sempre, només servia per les tres primeres agrupacions.
No fou fins l’any 1869 que Mendeleiev publicà la Taula Periòdica ordenant els diferents elements segons el seu pes atòmic. Fins i tot va deixar espais lliures a la Taula pensant que en aquell lloc anirien elements amb una estructura definida (aquests elements predits es van descobrir al cap d’uns anys juntament amb els gasos nobles i a partir d’aquí la taula fou un referent per a tothom).